Aquells a qui no els interessa massa la cultura i tot el que es relaciona amb el patrimoni poden pensar que tot el que es conserva no són més que objectes vells, ossos, pedres i altres objectes insulsos i sense cap mena de valor.
A tota aquesta gent és adient dir-los que rere aquesta primera impressió hi ha molts més matisos, el patrimoni present i passat és una part fonamental de la identitat d'una comunitat, entre moltes coses pot arribar a definir qui vam ser, què vam fer, què ens agradava...
Personalment, crec que tots els fets, llocs, costums, tradicions i objectes materials passats i presents que serveixin per definir qualsevol cultura han de ser preservats, per què sinó les generacions futures no podran gaudir de la mateixa manera de la història i la cultura de cada comunitat. A més, si no existeix aquesta conscienciació sobre la preservació del patrimoni, aquest anirà caient en l'oblit, cada vegada més freqüentment, fins a esvair-se totalment.
Curiosament, cada vegada que s'esmenten fets relacionats amb patrimoni en els diferents mitjans de comunicació, generalment solen explicar accions negatives. Com pot ser que en ple segle XXI, en alguns països occidentals i orientals es destrueixin antigues ciutats per finançar el terrorisme o com a causa d'aquest? O com s'entén que es decapitin escultures com a conseqüència d'actes vandàlics?
El pitjor de tot és que a vegades, el remei és pitjor que la malaltia...
Un clar, i sobretot famós exemple, marca de la casa, és el cas de Borja del 2012, quan es va restaurar un fresc que no necessita cap classe de presentació. L'Ecce Homo és un molt bon exemple del fet que si no es tenen els coneixements necessaris per actuar en l'àmbit de la restauració de patrimoni, les conseqüències poden ser realment nefastes. Paral·lelament, el més intrigant d'aquest cas és que aquesta actuació realitzada "amb bona fe" per una veïna del poble, s'ha convertit en tota una atracció turística en si mateixa.... Amb compra d'entrada necessària per veure-ho!
Aquest cas s'ha tornat tan viral que permet entreveure la manca d'educació vers l'art i la cultura per gran part de la societat actual. Aquest concepte d'educació és molt important avui dia, ja que si la societat no està educada ni és conscient de la riquesa cultural i patrimonial que l'envolta la conseqüència directa és no afavorir la seva preservació. És molt important aprendre a tenir cura del patrimoni, de la mateixa manera que també ho és saber que quan s'ha d'actuar per conservar-lo i/o restaurar-lo cal comptar amb un professional qualificat, per això existeix la figura del conservador-restaurador.
Actualment, encara s'ha de dur a terme un gran treball de sensibilització respecte al patrimoni, i és en aquest punt on han de prendre partit les figures de professionals relacionats amb el món de l'art, com historiadors de l'art i restauradors, i fins i tot, els mateixos artistes contemporanis poden jugar un paper primordial.
Entre tots s'ha d'intentar mantenir viu el patrimoni, tot i que el pas del temps és un fenomen contra el qual no es pot lluitar, hi ha molt altres fenòmens respecte als quals si es pot fer alguna cosa, per exemple impedint actes vandàlics, com grafitis o fins i tot, evitant que la gent pugi sobre part d'un monument o d'una estàtua simplement per fer-se una fotografia per després poder-la penjar a les xarxes socials. I sobretot, cal remarcar que no tothom està capacitat per actuar en l'àmbit del patrimoni, per molt bona intenció que es tingui.
Malauradament, encara s'han de dur a terme moltes iniciatives que visibilitzin i solucionin aquest problema de l'educació vers el patrimoni, però mentrestant, hi ha un concepte que es pot aplicar tant a un mateix com a tot els que ens envolten #nofeumalbélepatrimoni #dontspoiltheheritage.