En el món dels historiadors de l’art tenim dos problemes principalment. En primer lloc la falta de reconeixement de la nostra activitat com a professionals, i lligat a aquest fet, la falta d’informació de molts estudiants degut a uns tòpics molt arrelats: sortides professionals molt limitades i aparentment poc diversificades. En segon lloc, una falta de professionals crítics i amb capacitat per a treballar segons mètodes d’interdisciplinarietat.
Hi ha un ampli ventall d’ocupabilitat en el camp en qüestió. Per una banda hi ha les opcions més clàssiques, el treball en museus, comissariat, el turisme i la docència i investigació. Però també es
troben les galeries d’art, cases de subhastes, antiquaris, centres d’estudis i autentificació d’obres d’art, i la possibilitat d’iniciar empreses vinculades a aquests treballs. En definitiva tot el món del mercat de l’art pel qual els graus de les universitats no preparen ni ensenyen als estudiants, només dirigeixen els esforços a una forma de treball pròpia de la investigació a la universitat. Doncs no contribueixen al desenvolupament d’unes capacitats, habilitats per a ser crítics davant l’estudi i l’anàlisi d’obres d’art.
Una altra limitació de l’ensenyament en els graus universitaris és la falta de formació en coneixements científics d’anàlisi, també vinculats al món de la restauració d’obres d’art, fent prevaler, el també important però insuficient, anàlisi òptic, o a la manera de l’ull de l’expert, autentificar les obres, en època i autoria només a través de la vista i la consulta de documentació i bibliografia. Per tal, fan falta coneixements, encara que siguin superficials, sobre les matèries esmentades, per aprendre a col·laborar amb científics i restauradors.
És per aquestes raons per les quals el màster d’art de la Universitat de Lleida proposa una formació molt variada però complementària entre les seves diverses parts. En primer lloc les següents assignatures: Anàlisi Tècnics d’Obres d’Art al costat de Conservació i Restauració, i Estudi, Catalogació i Taxació, entre els quals es proposa un treball pràctic, d’un cas real, en el que s’assigna a cada alumne una obra a analitzar en cada un dels paràmetres dels mòduls presentats; Finalment tot un seguit de matèries vinculades amb el món de l’art, que ajuden a estar preparats en l’àmbit professional per afrontar diversos àmbits. Des de qüestions de legislació patrimonial i fiscalitat, fins a temes relacionats amb la comunicació i la difusió del patrimoni artístic i cultural. També les bases per a poder afrontar amb proactivitat problemes dins d’una empresa cultural, o bé per projectar un negoci propi, amb Iniciació Emprenedora, Comissariat i tècniques museogràfiques, i Gestió de Projectes Culturals.
Personalment he pogut comprovar com el màster en Peritatge, Avaluació i Anàlisi d’Obres d’Art s’orienta a satisfer les necessitats dins del món de l’art pels mateixos estudiants i futurs professionals per al seu futur labora, així com satisfer les necessitats que van sorgint en el present i encara sortiran en el futur en l’oferta de serveis culturals de cara a un públic amb inquietuds canviants i amb això una major qualitat. Una observació que ha estat possible en bona mesura a les pràctiques que el mateix master m’ha ofert per conveni a la casa de subhastes Balclis. On a part d’introduir-me en el món laboral i obrir la meva ment a llocs de treball i especialitats que no coneixia o no contemplava, sempre vinculades amb la Història de l’Art, la meva passió, he pogut constatar com en aquesta empresa en concret lluiten per al seu funcionament: s’obren a les xarxes socials i a nous sistemes com la subhasta on-line per a guanyar clients, millorar el seu servei, i a catalogar amb més precisió i oferir més informació sobre les peces d’art al públic, tot procurant identificar i descartar les falsificacions. En suma un seguit de problemàtiques, per les quals, com a actuals estudiants d’Història de l’Art i futurs professionals, com ja s’ha dit, ens hem de preparar per solucionar i combatre.